De fet, vaig demanar a la meva mare els àlbums de fotos per veure totes aquelles fotografies i veure tot allò que ella i el meu pare havien viscut abans que jo arribés al món. M’agradava, i m’agrada, veure la meva mare de jove, m’encantava veure-la amb els talons i les vestimentes de l’època, que em resulten molt familiars a les d’avui dia, per cert. Em podia passar una hora sencera mirant àlbums.

Quan anava a casa de la meva àvia, passava el mateix, m’interessava molt per la seva història i la del meu avi, pels costums d’abans, fins i tot recordo una fotografia on apareixien tota la família al camp de celebració.

Dono gràcies a la meva família pel valor que li han sabut atorgar a aquestes fotografies que reflecteixen tota la nostra vida, molts moments inoblidables i sobretot per poder reviure’ls una vegada i una altra.

I no només jo n’he pogut gaudir, ara veig com els meus fills també gaudeixen analitzant-me quan era petita, i m’omple el cor poder mirar tots aquests records junts.

A dia d’avui segueixo valorant moltíssim mantenir tots els records vius i palpables, ja sigui en forma de fotografies, àlbums, quadres…

Però el meu camí laboral no va començar amb la fotografia, va començar des d’una escola bressol quan tenia 18 anys. Em vaig formar per dedicar-me al que m’agrada més en aquest món: els nadons. Vaig estar 10 anys dedicada i lliurada a l’educació infantil, i entre mitges seguia fotografiant tots els moments que vivíem en família, amb els amics i vaig començar a interessar-me molt més per la fotografia.

Vaig sentir que aquest món començava a apassionar-me i vaig decidir estudiar i formar-me per dedicar-m’hi. Així que vaig agafar un canvi de rumb, un canvi radical de 180 º. Vaig passar de ser a les aules a estar coneixent famílies boniques que volien guardar els seus records. Fins avui tinc el meu estudi fotogràfic a Palau-Solità i Plegamans, a prop de Barcelona.

Ara ja tinc 37 anys i em dedico plenament, en cos i ànima a la fotografia d’embarassades, nadons, nadons i famílies. Dono valor al que faig i dono valor a totes les persones que passeu per davant de la meva càmera. Vull que aconseguim el resultat que desitges i per això m’agrada transmetre un tracte agradable, sincer i proper. El meu objectiu és que et deixis portar, no tenim pressa doncs cada moment que comparteixo amb vosaltres m’emociona i feu que em contagiï de les vostres emocions, al final es tracta d’això, d’emocions capturades darrere l’objectiu.